René Descartes va contribuir decisivament a crear la imatge del món i de l humà de l era moderna. Va portar el pensament lluny d investigar l essència de les coses a la manera com funciona el pensament mateix. A partir de les matemàtiques va desenvolupar el seu mètode per analitzar el coneixement que l humà té sobre el món. A la seva època predominava en la filosofia l escolàstica de l Edat Mitjana, que proclamava més doctrines de fe que coneixement científic objectivament comprensible. Després de tot va ser precisament en aquesta època quan Galileu va haver de respondre a la Inquisició romana i va ser sentenciat a cadena perpètua. Així que Descartes estava advertit i, per tant, va escriure el seu Discurs del mètode de manera anònima. Tot i això, el que va escriure, en primera persona i en francès en lloc de llatí, va ser prou herètic malgrat algunes "proves de Déu" en el text. Descartes va convertir l individu en un exemple absolut de veritat i el va desafiar que plantegés dubtes sobre el principi metodològic. D aquesta manera va posar la raó crítica al lloc del coneixement aparent de caràcter religiós transmès durant segles. Amb l escrit del Discurs del mètode va provocar un canvi de paradigma en la filosofia de l era moderna: a partir de llavors, estan en primer pla les preguntes sobre les possibilitats i els límits de la consciència humana i sobre el fet de ser pensant.